No a La Directiva Europea del Temps de Treball o de les 65 hores.

El passat 10 de juny de 2008, la Unió Europea aprovava ampliar per sobre de les 48 hores la setmana laboral, un dret social consagrat per la Organització Internacional del Treball ( OIT ) ara fa 91 anys, envoltada de polèmica. Els ministres de treball dels Vint-i-set havien donat llum verda a la proposta de la presidència eslovena que faria possible que cada Estat membre pogués modificar la seva legislació per elevar la setmana laboral vigent de 48 hores fins a 60 hores en els casos generals i a 65 hores per a certs col·lectius com ara els metges.

Els membres de la UE es troben actualment dividits entre els que reclamen una major flexibilitat laboral ( encapçalats pel Regne Unit i Alemanya ) i aquells que opten per acabar amb les excepcions que permeten que es treballi més de 48 hores setmanals (liderats per Espanya). El ministre de Treball espanyol, Celestino Corbacho, ja va dir el passat mes de juny que l’ampliació de la jornada seria “un retrocés a l’agenda social”.
La iniciativa d’ampliació de la jornada laboral estava bloquejada des de feia 3anys per la oposició de països com França, Espanya i Itàlia. Però amb l’arribada de Berlusconi al govern italià i de Sarkozy al francès el front opositor s’ha dissolt.

Espanya, però, continua en contra de la directiva. Alejandro Cercas, eurodiputat socialista, considera que la directiva “suposa un greu retrocés que converteix el dret laboral europeu en un material d’usar i llençar”. Afegeix que és “un precedent perillós que després es pot aplicar als salaris”, i acaba que “deixar al treballador pactar a soles amb l’empresari és renunciar a tota la història legal de lluita social col·lectiva”.

Aquesta setmana serà decisiva al Parlament Europeu d’ Estrasburg. Entre avui 15 i el proper 18 de Desembre es debatrà en sessió plenària les propostes de revisió de l’anomenada Directiva del Temps de Treball, més coneguda com la Directiva de les 65 hores. La directiva suposa una amenaça al progrés social i un endarreriment en les condicions de vida i de treball de les ciutadanes i ciutadans europeus alhora que contrària als objectius recollits pels Tractats de la Unió, encarregats de vetllar per la preservació del benestar social i pels drets de les treballadores i dels treballadors.

La Confederació Europea de Sindicats (CES) que engloba 82 confederacions de sindicats nacionals de 36 països europeus s’hi ha manifestat en contra de la Directiva en el seu objectiu de promocionar els interessos dels treballadors europeus.
Degut a la revisió de la Directiva d eles 65 hores per part del Parlament Europeu, el Secretari General de la CES, John Monks, ha enviat una carta als eurodiputats amb les consideracions dels sindicalistes europeus. Al segle XXI s’ha de prioritzar la millora de les condicions de treball per tal d’aconseguir una vida laboral sostenible i conciliadora entre el temps de treball i la vida privada i familiar. En aquest sentit la Directiva de les 65 hores és una regressió quan s’ha de mirar per un progrés que millori les condicions laborals de tots. Així doncs, el proper 16 de desembre els representants dels sindicats europeus es manifestaran a Estrasburg sota el lema “Prioritzant els drets dels treballadors, no a l’allargament de la jornada laboral”.

No sé en quina Europa pretenem entre tots plegats construir per viure-hi, però jo tinc ben clar que en una Europa més propera al segle XIX que al XXI de cap manera.

NOVA CAMPANYA DE L’US DEL PRESERVATIU

Aquests dies s’ha presentat una nova campanya del Ministeri de Sanitat i Consum espanyol per a la prevenció dels embarassos no desitjats amb un espot publicitari a ritme de hip hop. “Sólo con condón, sólo con koko” és el lema d’aquesta novadora campanya que pretén recordar als més joves les conseqüències de mantenir relacions sexuals sense protecció: embarassos no desitjats i contagi de malalties de transmissió sexual.

Les dades són esclaridores i alarmants, i diuen el següent:
- 3 de cada 10 joves entre 15 i 17 anys han mantingut una relació completa i la meitat d’ells assegura haver-les tingut amb més d’una parella.
- En 10 anys la taxa d’embarassos entre noies de 10 a 17 anys s’ha duplicat, en passar de 3,07 per mil en 1997 a 6,3 per mil el darrer any.
- El nombre d’avortaments entre joves i adolescents va augmentar a Espanya gairebé un 17 % en 2007 respecte de l’any anterior.
- A Espanya al 2007 es van produir 4.400 naixements i 6.273 interrupcions voluntàries de l’embaràs en menors de 18 anys. Es varen produir uns 10.700 embarassos en noies d’aquestes edats..

Tal i com diu el Ministre de Sanitat, el Sr Bernat Soria : “ Leer una campaña de uso del preservativo como una campaña de promoción de los contactos sexuales es desconocer la realidad”. De fet, la campanya es basa en l’evidència de que les noies i els nois cada cop inicien les seves relacions sexuals a edats més joves. Així doncs és molt important posar en marxa intervencions concretes per a que els joves tinguin a la seva disposició informació, actituds i habilitats personals per a gaudir d’una sexualitat saludable. Estem parlant des del coneixement i la comprensió de que les relacions sexuals són assumides amb naturalitat i formen part de la seva vida quotidiana, a diferència d’allò que passava en altres èpoques no massa llunyanes a Espanya. Com a continuació de polítiques similars de prevenció de malalties de transmissió sexual, es començarà a actuar des del Ministeri en la promoció de l’ús del preservatiu dirigida als adolescents per tal de que abordin la sexualitat amb el mínim de risc i amb l’objectiu de fer que les noies adolescents no es trobin en una situació d’embaràs no desitjat.
A més a més, actualment, amb els canvis socio-demogràfics de la societat espanyola per l’arribada de joves d’altres països, cultures i religions diferents hem de plantejar de manera diferent la gestió de la informació sobre sexualitat i contracepció.

Els anuncis escollits potencien les relacions d’igualtat entre els dos sexes i la responsabilitat compartida a l’hora de prendre decisions sobre les diferents tipologies de relacions sexuals i l’ús d’anticonceptius. Es pretén també fomentar l’autoestima, la comunicació i la resolució de conflictes com a base per a que els joves visquin la seva sexualitat sense complexes, satisfactòriament i sàpiguen comunicar allò que volen i allò que no.

Més informació a http://www.yopongocondon.com/ o a la web del Ministeri de Sanitat i Consum http://www.msc.es/.

10 de Diciembre de 2008.
60 Aniversario Declaración Universal de los Derechos Humanos. 1948-2008

Mañana se celebra el sexagésimo aniversario de la Declaración Universal de los Derechos Humanos. Se trata de una fecha de suma importancia ya que por sí misma, la Declaración, representa el cimiento de las normas internacionales de derechos humanos. Hablamos de un texto vivo que nos concierne a todas y a todos los ciudadanos del mundo ya que representa un ideal común por el que todas las naciones y todos los pueblos del planeta deben esforzarse en reproducir. No se trata de una declaración de deseos o buenas intenciones sino de promover unos valores básicos como la dignidad inherente en el ser humano, la no discriminación, la igualdad, la equidad y la universalidad, aplicables a todos, en todos los lugares y en todo momento. Así pues, la Declaración es universal, duradera y dinámica. Por tanto nos concierne a todos.
Cuando se aprobó el texto inicial hace sesenta años, en 1948, teníamos un mundo dividido por el colonialismo, herido en una postguerra mundial tras las atrocidades del nazismo y construido sobre la desigualdad en todos sus aspectos. Por todo ello, el mero hecho de presentar un documento cuyo principal compromiso era velar a nivel mundial por la dignidad y la igualdad inherentes de todos los seres humanos, con independencia de su origen, raza o credo constituyó sin lugar a dudas una empresa verdaderamente audaz e incluso temeraria. Desde entonces ha sido y sigue siendo fuente de inspiración de los esfuerzos conjuntos a nivel nacional e internacional por y para la promoción y protección de los derechos humanos y de las libertades fundamentales.
El tema para este año 2008 es “Dignidad y Justicia para todos nosotros”, reforzando sus valores universales. Debemos rendir pues homenaje a los numerosos defensores de los derechos humanos y de su lucha a través de estos sesenta años y a la valentía de los redactores originales, quienes tuvieron osadía y una extraordinaria visión de un futuro mejor por el que merecía la pena luchar.
Para que los derechos humanos se apliquen sin restricciones se ha de hacer una amplia difusión de los conocimientos y fomentar la comprensión entre las poblaciones de cuáles son sus derechos y de cómo poder defenderlos. Actualmente, la Declaración se ha traducido a más de 360 idiomas, lo que da fe de su voluntad y alcance universales.

En nuestra Declaración de Principios las y los socialistas decimos lo siguiente:
“Somos socialistas porque queremos construir una sociedad basada en la realización plena y efectiva de los valores de libertad, igualdad, fraternidad, justicia social y paz. Estos valores son para nosotros inseparables, conforman nuestra ética personal y nuestra manera de entender el mundo, guían nuestra acción y se contraponen a los privilegios, las desigualdades y el individualismo insolidario (…)”

Y para finalizar, una reflexión de Ban Ki-Moon, actual Secretario General de las Naciones Unidas:

“Es nuestro deber garantizar que esos derechos se hagan efectivos en la realidad – que sean conocidos, comprendidos y disfrutados por todos, en todos los lugares del mundo. Con frecuencia, los que más necesitan que se protejan sus derechos humanos son los que también necesitan estar informados de la existencia de la Declaración - y de que existe para todos."

25 de novembre. Dia Mundial Envers la Violència de Gènere.

Fa escassos 3 dies vaig assistir a una concentració al voltant de l’estàtua de l’Acollidora, en commemoració del Dia Mundial Envers la Violència de Gènere a la nostra ciutat de L’Hospitalet. Arreu del país manifestacions similars es varen produir en senyal de solidaritat amb les víctimes de maltractament que, desgraciadament, fa que en totes les seves vessants més de mig milió de dones la pateixin de forma continuada avui dia.

Durant el desenvolupament de l’acte tot un seguit d’entitats de la nostra ciutat, adherides a aquesta causa, van anar nomenant una per una totes les víctimes mortals que ja superen la xifra de seixanta persones. Víctimes de les seves parelles o ex-parelles, víctimes del terrorisme domèstic. Lamentablement es tracta d’una xifra que no para d’incrementar setmana a setmana. Ens trobem, doncs, davant d’una de les barbàries més sagnants a nivell mundial i que sobta encara més quan aquelles societats estan més desenvolupades. Quan aquesta xacra està permanentment instal·lada en allò que anomenem el Primer Món.

És per això que com a Socialistes estem duent a terme accions per a combatre-la. Els socialistes varem posar a l’agenda política la Violència de Gènere amb l’objectiu d’eradicar-la. És per això que el president Zapatero va crear el “Ministerio de Igualdad” actualment càrrec de la jove ministra Bibiana Aído. Amb la finalitat de posar en marxa els instruments necessaris per a acabar amb la violència masclista. Instruments com la Llei Integral, que sorgia de les reivindicacions del moviment feminista i del ferm compromís del Partit Socialista juntament amb el consens de la resta de grups polítics.

Des de llavors, d’ençà 4 anys de l’aprovació de la Llei Integral, moltes mesures s’han dut a terme. Les darreres aprovades en Consell de Ministres aquesta darrera setmana: un programa d’integració laboral per a víctimes al qual es podrien acollir més de 8000 dones i el desenvolupament de dispositius electrònics per a millorar la protecció de les víctimes i garantir el compliment de les mesures d’allunyament dels agressors.

En tot cas hem de continuar treballant amb dedicació i esforç en la formació de professionals i hem d’incidir amb especial força a l’Educació com l’eina indispensable per tal de prevenir, sensibilitzar i fer millorar la societat.


Les raons per recolzar qualsevol iniciativa per combatre la Violència Masclista són nombroses. Senzillament perquè es tracta de la mostra més brutal de la desigualtat existent entre homes i dones. Fem nostre, i de tota la societat progressista, el lema que ha impulsat el Govern Espanyol en les seves darreres campanyes. Envers el Maltractador Tolerància Zero.

Change Has Come to America.

"It's been a long time coming, but tonight, because of what we did in this date, in this election, at this defining moment, change has come to America".

Con estas palabras el recién elegido nuevo presidente de los Estados Unidos de América desataba la euforia de los miles de seguidores que se agolpaban en Chicago mientras en nuestro país amanecía un 5 de noviembre llamado a pasar a la historia. Y por qué no decirlo, me arrancaba también a mí una sonrisa de alivio. Sólo de pensar en la Sra Palin como vicepresidenta con sus retrógradas ideas en cuanto a religión, aborto, política exterior, etc... me entra pánico.

"El Cambio ha Llegado a América"decía un emocionado Barack Obama, el primer presidente negro de los EEUU, y la esperanza por el cambio y la alegría por la victoria teñía todos los telediarios del mundo entero. Cosas de la globalización. Esa que para bien o para mal nos tiene a todos absolutamente conectados sin escapatoria.

Aún así, me parece increíble que en pleno siglo XXI, un presidente de los todopoderosos EEUU sea noticia a causa de su raza. O de su sexo, como estoy convencida hubiera sucedido si la elegida hubiera sido Hillary Clinton. Y digo que me parece increíble por no decir que me parece absolutamente indecente. Eso nos demuestra que todavía nos queda mucho por luchar y por trabajar en aras de una igualdad real.

Sin embargo, ahora esperamos los cambios, las soluciones y no nos queda otra que trabajar duro. Todos. Juntos. Para superar esta crisis de caraterísticas mundiales que nos va a sumir en un par de años muy duros. Necesitamos inyecciones de optimismo como la victoria de Obama, que todavía no sabemos qué repercusiones reales tendrá en Europa, España y Catalunya, pero que como mínimo cambia el color gris del panorama internacional en lo referente a las relaciones España - EEUU.

Esperemos pues que ese necesario cambio en América no nos defraude. Y puestos a esperar que sea un cambio efectivo y lo podamos celebrar. Simplemente hemos de estar alertas.

Por mi parte, después de muchos meses de mutismo, vuelvo a poner en marcha este renovado blog con mucha ilusión y ganas. La nueva etapa empieza.

Amb Zapatero les dones hem guanyat

I per què dic això?. Doncs és evident. Cal recordar que amb el Govern de Zapatero, o sigui, en només quatre anys les dones han donat un salt en drets i s'ha fet un salt en democràcia, amb una llei que permet que els òrgans de representació institucional s'assemblin més a la societat que representen i que intenta acabar amb discriminacions, algunes més formals i altres que no es veuen, que encara les dones, les mares, filles i nétes, pateixen.

Així doncs, els avenços del Govern de Zapatero han estat molt destacables, en qüestions com les hores de lactància per a les mares, les mesures que permeten les dones demanar una excedència per poder cuidar dels seus fills i el permís de paternitat, així com la Llei d'Igualtat, que el PP per cert va recórrer davant del Tribunal Constitucional.

Jo que encara no sóc mare, però també m'agradaria, i aquestes mesures faciliten que jo en un moment de la meva vida m'ho pugués plantejar i això s'ha promogut gràcies a un govern progressista com el de Zapatero. No tinc clar què és el que farà el PP per les dones de la meva generació... .D'entrada, no sabe no contesta....

Però amb aquestes iniciatives polítiques encara no arribem allà on jo crec que hem d'estar. Cal continuar treballant contra la discriminació de la dona al mercat laboral i millorar la conciliació de vida familiar i laboral i per això, ens calen al menys quatre anys més d'un govern que cregui en les polítiques d'igualtat i en la necessitat d'incorporar a la dona al mercat laboral amb tots els ajuts per a que també pugui decidir lliurament si vol ser mare, amb els recursos i els serveis de qualitat que siguin adients. I ara per ara, qui més garanties m'ofereix és l'esquerra progressits i de progrés a la que representa Zapatero.

Motivos para creer desde una mirada positiva

Yo creo en un gobierno que respete el medio ambiente que mire a sus ciudadanos desde la proximidad. Yo creo en un gobierno que tiene ambición de mejorar colectivamente y que reparte los beneficios del ahorro por ejemplo, con su población. Yo creo en un gobierno que se adapta a las nuevas realidades sociales, que invierte en capital humano y amplía los derechos y las libertades. Creo en un gobierno que es capaz de pedir disculpas cuando se equivoca y asume la responsabilidad en cada momento.

Yo creo en un gobierno que se arma de valores y de ideas para abordar los conflictos en los tiempos difíciles y da la cara. Yo creo en un gobierno que introduce en su agenda política la lucha por la igualdad y da fortaleza a ese principio a través del poder legislativo. Creo en un gobierno que trabaja para lograr una mayor cohesión social, a través de la convivencia y la conciliación, integrando al recién llevado, ayudándole para que aprenda a convivir con el resto. Creo en un gobierno que expresa su valentía, su iniciativa y su creatividad cuando innova, cuando apuesta por un futuro mejor para todos/as en una era global en la que las nuevas tecnologías, la investigación y el desarrollo, son los nuevos patrones de la economía y del conocimiento.Tengo confianza en esa opción política llamada socialismo democrático y de progreso a la que representa José Luís Rodríguez Zapatero.

Si hipotéticamente...juzgáramos el estado de ánimo de la ciudadanía, a través de los “imputs” que recibimos de los candidatos de los partidos mayoritarios que se presentan a las elecciones generales del 9 de marzo, Rajoy representaría, a un país malhumorado, pesimista y escéptico. En cambio Zapatero, proyecta vitalismo, optimismo, innovación. El PP es el partido de la resistencia al cambio, del pánico al futuro y de la nostalgia del pasado. El PSOE es el partido de la esperanza, de la transformación, de la confianza. Por eso, yo creo que hay motivos sobradamente positivos para volver a otorgar la confianza al proyecto reformador que encabeza José Luís Rodríguez Zapatero.

La Importància d'Aquestes Eleccions

Com a jove i com a dona tinc moltes raons per anar a votar el proper dia 9 de març. Jo he estat estudiant, ara treballo, i amb molta sort, estalvi i esforç de la família, m’he pogut emancipar amb la meva parella. No ha estat gens fàcil, us ho ben asseguro. I ho he pogut fer durant aquesta legislatura, precisament quan governava l’esquerra democràtica i de progrés tant a Catalunya com a Espanya.

Jo el que sé, és el que veig al meu entorn, al barri, a la ciutat on visc des de sempre, el que comenta la gent de la meva generació, els meus amics i amigues, la família que moltes vegades ha hagut d’ajudar als altres, fins i tot als veïns amb dificultats.

Però també sé que durant aquests quatre anys s’han notat els ajuts, als joves amb l’habitatge i la feina, a les dones per poder conciliar la vida familiar i continuar amb la carrera professional o d’estudis i a la gent gran amb dependències. Res ha estat casual. Els governs de Montilla i el de Zapatero, d’esquerres, progressistes i moderats, malgrat les diferències, crec que raonables, han treballat conjuntament per millorar el país, perquè les persones puguin gaudir de majors quotes de benestar i per posar a la nostra societat cada cop més diversa i complexa en posicions més favorables envers altres societats modernes i avançades com la nostra.

En els últims anys Catalunya ha donat un gran salt qualitatiu i en part ha estat gràcies al compromís del President Zapatero, amb la seva aposta per l’Estatut i per millorar l’autogovern del poble català. Estic convençuda que enten perfectament les necessitats i demandes dels ciutadans de Catalunya que és i vol continuar essent motor d’economia i de progrés social i cultural dins l’encaix de l’Espanya Plural.

Crec sincerament i a més les dades ho confirmen, que el canvi social i el progrés s’ha notat prou per a tothom des d’aquest esperit d’igualtat, de llibertat i d’equitat amb el que s’ha treballat en el si dels diferents governs.

Em podria posar molts exemples, però només en destacaré uns quants. La despesa en Educació ha augmentat en un 12%, la despesa en Recerca ho ha fet en un 260%, més de 1,2 milions de persones es beneficiaran de la nova llei de Dependència a tot l’Estat, el Salari Mínim Interprofessional s’ha situat en 600 euros i estem treballant ja cap als 800, encara que jo igual que molts altres joves pensem que ja hauria d’estar en els 1000€, la taxa d’atur ha baixat i s’ha creat 3 milions de llocs de treball, i pel que fa a l’habitatge la Ministra Carme Chacón s’ha compromès amb els joves per donar ajuts al lloguer i a la compra.És que aquestes no són raons suficients per voler que continuïn les reformes al nostre país de la ma dels que fins ara ho ha fet possible, és a dir, els socialistes?

Quina conclusió per contra, en podem treure del comportament del PP? Molt senzill, la baralla, la crispació, les mentides, la utilització partidista del dolor, l’intent de dividir la societat espanyola en dos bàndols, els que estan amb ells i la resta del món, o el fum de les seves promeses que després es queden en res, la manca de compromís amb els problemes reals i/o la convicció de que si ells governen desapareixeran tots aquells temes relacionats amb els drets i les llibertats amb els que tant hem avançat.

Jo ho tinc claríssim.