No a La Directiva Europea del Temps de Treball o de les 65 hores.

El passat 10 de juny de 2008, la Unió Europea aprovava ampliar per sobre de les 48 hores la setmana laboral, un dret social consagrat per la Organització Internacional del Treball ( OIT ) ara fa 91 anys, envoltada de polèmica. Els ministres de treball dels Vint-i-set havien donat llum verda a la proposta de la presidència eslovena que faria possible que cada Estat membre pogués modificar la seva legislació per elevar la setmana laboral vigent de 48 hores fins a 60 hores en els casos generals i a 65 hores per a certs col·lectius com ara els metges.

Els membres de la UE es troben actualment dividits entre els que reclamen una major flexibilitat laboral ( encapçalats pel Regne Unit i Alemanya ) i aquells que opten per acabar amb les excepcions que permeten que es treballi més de 48 hores setmanals (liderats per Espanya). El ministre de Treball espanyol, Celestino Corbacho, ja va dir el passat mes de juny que l’ampliació de la jornada seria “un retrocés a l’agenda social”.
La iniciativa d’ampliació de la jornada laboral estava bloquejada des de feia 3anys per la oposició de països com França, Espanya i Itàlia. Però amb l’arribada de Berlusconi al govern italià i de Sarkozy al francès el front opositor s’ha dissolt.

Espanya, però, continua en contra de la directiva. Alejandro Cercas, eurodiputat socialista, considera que la directiva “suposa un greu retrocés que converteix el dret laboral europeu en un material d’usar i llençar”. Afegeix que és “un precedent perillós que després es pot aplicar als salaris”, i acaba que “deixar al treballador pactar a soles amb l’empresari és renunciar a tota la història legal de lluita social col·lectiva”.

Aquesta setmana serà decisiva al Parlament Europeu d’ Estrasburg. Entre avui 15 i el proper 18 de Desembre es debatrà en sessió plenària les propostes de revisió de l’anomenada Directiva del Temps de Treball, més coneguda com la Directiva de les 65 hores. La directiva suposa una amenaça al progrés social i un endarreriment en les condicions de vida i de treball de les ciutadanes i ciutadans europeus alhora que contrària als objectius recollits pels Tractats de la Unió, encarregats de vetllar per la preservació del benestar social i pels drets de les treballadores i dels treballadors.

La Confederació Europea de Sindicats (CES) que engloba 82 confederacions de sindicats nacionals de 36 països europeus s’hi ha manifestat en contra de la Directiva en el seu objectiu de promocionar els interessos dels treballadors europeus.
Degut a la revisió de la Directiva d eles 65 hores per part del Parlament Europeu, el Secretari General de la CES, John Monks, ha enviat una carta als eurodiputats amb les consideracions dels sindicalistes europeus. Al segle XXI s’ha de prioritzar la millora de les condicions de treball per tal d’aconseguir una vida laboral sostenible i conciliadora entre el temps de treball i la vida privada i familiar. En aquest sentit la Directiva de les 65 hores és una regressió quan s’ha de mirar per un progrés que millori les condicions laborals de tots. Així doncs, el proper 16 de desembre els representants dels sindicats europeus es manifestaran a Estrasburg sota el lema “Prioritzant els drets dels treballadors, no a l’allargament de la jornada laboral”.

No sé en quina Europa pretenem entre tots plegats construir per viure-hi, però jo tinc ben clar que en una Europa més propera al segle XIX que al XXI de cap manera.