25 de novembre. Dia Mundial Envers la Violència de Gènere.

Fa escassos 3 dies vaig assistir a una concentració al voltant de l’estàtua de l’Acollidora, en commemoració del Dia Mundial Envers la Violència de Gènere a la nostra ciutat de L’Hospitalet. Arreu del país manifestacions similars es varen produir en senyal de solidaritat amb les víctimes de maltractament que, desgraciadament, fa que en totes les seves vessants més de mig milió de dones la pateixin de forma continuada avui dia.

Durant el desenvolupament de l’acte tot un seguit d’entitats de la nostra ciutat, adherides a aquesta causa, van anar nomenant una per una totes les víctimes mortals que ja superen la xifra de seixanta persones. Víctimes de les seves parelles o ex-parelles, víctimes del terrorisme domèstic. Lamentablement es tracta d’una xifra que no para d’incrementar setmana a setmana. Ens trobem, doncs, davant d’una de les barbàries més sagnants a nivell mundial i que sobta encara més quan aquelles societats estan més desenvolupades. Quan aquesta xacra està permanentment instal·lada en allò que anomenem el Primer Món.

És per això que com a Socialistes estem duent a terme accions per a combatre-la. Els socialistes varem posar a l’agenda política la Violència de Gènere amb l’objectiu d’eradicar-la. És per això que el president Zapatero va crear el “Ministerio de Igualdad” actualment càrrec de la jove ministra Bibiana Aído. Amb la finalitat de posar en marxa els instruments necessaris per a acabar amb la violència masclista. Instruments com la Llei Integral, que sorgia de les reivindicacions del moviment feminista i del ferm compromís del Partit Socialista juntament amb el consens de la resta de grups polítics.

Des de llavors, d’ençà 4 anys de l’aprovació de la Llei Integral, moltes mesures s’han dut a terme. Les darreres aprovades en Consell de Ministres aquesta darrera setmana: un programa d’integració laboral per a víctimes al qual es podrien acollir més de 8000 dones i el desenvolupament de dispositius electrònics per a millorar la protecció de les víctimes i garantir el compliment de les mesures d’allunyament dels agressors.

En tot cas hem de continuar treballant amb dedicació i esforç en la formació de professionals i hem d’incidir amb especial força a l’Educació com l’eina indispensable per tal de prevenir, sensibilitzar i fer millorar la societat.


Les raons per recolzar qualsevol iniciativa per combatre la Violència Masclista són nombroses. Senzillament perquè es tracta de la mostra més brutal de la desigualtat existent entre homes i dones. Fem nostre, i de tota la societat progressista, el lema que ha impulsat el Govern Espanyol en les seves darreres campanyes. Envers el Maltractador Tolerància Zero.

Change Has Come to America.

"It's been a long time coming, but tonight, because of what we did in this date, in this election, at this defining moment, change has come to America".

Con estas palabras el recién elegido nuevo presidente de los Estados Unidos de América desataba la euforia de los miles de seguidores que se agolpaban en Chicago mientras en nuestro país amanecía un 5 de noviembre llamado a pasar a la historia. Y por qué no decirlo, me arrancaba también a mí una sonrisa de alivio. Sólo de pensar en la Sra Palin como vicepresidenta con sus retrógradas ideas en cuanto a religión, aborto, política exterior, etc... me entra pánico.

"El Cambio ha Llegado a América"decía un emocionado Barack Obama, el primer presidente negro de los EEUU, y la esperanza por el cambio y la alegría por la victoria teñía todos los telediarios del mundo entero. Cosas de la globalización. Esa que para bien o para mal nos tiene a todos absolutamente conectados sin escapatoria.

Aún así, me parece increíble que en pleno siglo XXI, un presidente de los todopoderosos EEUU sea noticia a causa de su raza. O de su sexo, como estoy convencida hubiera sucedido si la elegida hubiera sido Hillary Clinton. Y digo que me parece increíble por no decir que me parece absolutamente indecente. Eso nos demuestra que todavía nos queda mucho por luchar y por trabajar en aras de una igualdad real.

Sin embargo, ahora esperamos los cambios, las soluciones y no nos queda otra que trabajar duro. Todos. Juntos. Para superar esta crisis de caraterísticas mundiales que nos va a sumir en un par de años muy duros. Necesitamos inyecciones de optimismo como la victoria de Obama, que todavía no sabemos qué repercusiones reales tendrá en Europa, España y Catalunya, pero que como mínimo cambia el color gris del panorama internacional en lo referente a las relaciones España - EEUU.

Esperemos pues que ese necesario cambio en América no nos defraude. Y puestos a esperar que sea un cambio efectivo y lo podamos celebrar. Simplemente hemos de estar alertas.

Por mi parte, después de muchos meses de mutismo, vuelvo a poner en marcha este renovado blog con mucha ilusión y ganas. La nueva etapa empieza.