Amb Zapatero les dones hem guanyat

I per què dic això?. Doncs és evident. Cal recordar que amb el Govern de Zapatero, o sigui, en només quatre anys les dones han donat un salt en drets i s'ha fet un salt en democràcia, amb una llei que permet que els òrgans de representació institucional s'assemblin més a la societat que representen i que intenta acabar amb discriminacions, algunes més formals i altres que no es veuen, que encara les dones, les mares, filles i nétes, pateixen.

Així doncs, els avenços del Govern de Zapatero han estat molt destacables, en qüestions com les hores de lactància per a les mares, les mesures que permeten les dones demanar una excedència per poder cuidar dels seus fills i el permís de paternitat, així com la Llei d'Igualtat, que el PP per cert va recórrer davant del Tribunal Constitucional.

Jo que encara no sóc mare, però també m'agradaria, i aquestes mesures faciliten que jo en un moment de la meva vida m'ho pugués plantejar i això s'ha promogut gràcies a un govern progressista com el de Zapatero. No tinc clar què és el que farà el PP per les dones de la meva generació... .D'entrada, no sabe no contesta....

Però amb aquestes iniciatives polítiques encara no arribem allà on jo crec que hem d'estar. Cal continuar treballant contra la discriminació de la dona al mercat laboral i millorar la conciliació de vida familiar i laboral i per això, ens calen al menys quatre anys més d'un govern que cregui en les polítiques d'igualtat i en la necessitat d'incorporar a la dona al mercat laboral amb tots els ajuts per a que també pugui decidir lliurament si vol ser mare, amb els recursos i els serveis de qualitat que siguin adients. I ara per ara, qui més garanties m'ofereix és l'esquerra progressits i de progrés a la que representa Zapatero.

Motivos para creer desde una mirada positiva

Yo creo en un gobierno que respete el medio ambiente que mire a sus ciudadanos desde la proximidad. Yo creo en un gobierno que tiene ambición de mejorar colectivamente y que reparte los beneficios del ahorro por ejemplo, con su población. Yo creo en un gobierno que se adapta a las nuevas realidades sociales, que invierte en capital humano y amplía los derechos y las libertades. Creo en un gobierno que es capaz de pedir disculpas cuando se equivoca y asume la responsabilidad en cada momento.

Yo creo en un gobierno que se arma de valores y de ideas para abordar los conflictos en los tiempos difíciles y da la cara. Yo creo en un gobierno que introduce en su agenda política la lucha por la igualdad y da fortaleza a ese principio a través del poder legislativo. Creo en un gobierno que trabaja para lograr una mayor cohesión social, a través de la convivencia y la conciliación, integrando al recién llevado, ayudándole para que aprenda a convivir con el resto. Creo en un gobierno que expresa su valentía, su iniciativa y su creatividad cuando innova, cuando apuesta por un futuro mejor para todos/as en una era global en la que las nuevas tecnologías, la investigación y el desarrollo, son los nuevos patrones de la economía y del conocimiento.Tengo confianza en esa opción política llamada socialismo democrático y de progreso a la que representa José Luís Rodríguez Zapatero.

Si hipotéticamente...juzgáramos el estado de ánimo de la ciudadanía, a través de los “imputs” que recibimos de los candidatos de los partidos mayoritarios que se presentan a las elecciones generales del 9 de marzo, Rajoy representaría, a un país malhumorado, pesimista y escéptico. En cambio Zapatero, proyecta vitalismo, optimismo, innovación. El PP es el partido de la resistencia al cambio, del pánico al futuro y de la nostalgia del pasado. El PSOE es el partido de la esperanza, de la transformación, de la confianza. Por eso, yo creo que hay motivos sobradamente positivos para volver a otorgar la confianza al proyecto reformador que encabeza José Luís Rodríguez Zapatero.

La Importància d'Aquestes Eleccions

Com a jove i com a dona tinc moltes raons per anar a votar el proper dia 9 de març. Jo he estat estudiant, ara treballo, i amb molta sort, estalvi i esforç de la família, m’he pogut emancipar amb la meva parella. No ha estat gens fàcil, us ho ben asseguro. I ho he pogut fer durant aquesta legislatura, precisament quan governava l’esquerra democràtica i de progrés tant a Catalunya com a Espanya.

Jo el que sé, és el que veig al meu entorn, al barri, a la ciutat on visc des de sempre, el que comenta la gent de la meva generació, els meus amics i amigues, la família que moltes vegades ha hagut d’ajudar als altres, fins i tot als veïns amb dificultats.

Però també sé que durant aquests quatre anys s’han notat els ajuts, als joves amb l’habitatge i la feina, a les dones per poder conciliar la vida familiar i continuar amb la carrera professional o d’estudis i a la gent gran amb dependències. Res ha estat casual. Els governs de Montilla i el de Zapatero, d’esquerres, progressistes i moderats, malgrat les diferències, crec que raonables, han treballat conjuntament per millorar el país, perquè les persones puguin gaudir de majors quotes de benestar i per posar a la nostra societat cada cop més diversa i complexa en posicions més favorables envers altres societats modernes i avançades com la nostra.

En els últims anys Catalunya ha donat un gran salt qualitatiu i en part ha estat gràcies al compromís del President Zapatero, amb la seva aposta per l’Estatut i per millorar l’autogovern del poble català. Estic convençuda que enten perfectament les necessitats i demandes dels ciutadans de Catalunya que és i vol continuar essent motor d’economia i de progrés social i cultural dins l’encaix de l’Espanya Plural.

Crec sincerament i a més les dades ho confirmen, que el canvi social i el progrés s’ha notat prou per a tothom des d’aquest esperit d’igualtat, de llibertat i d’equitat amb el que s’ha treballat en el si dels diferents governs.

Em podria posar molts exemples, però només en destacaré uns quants. La despesa en Educació ha augmentat en un 12%, la despesa en Recerca ho ha fet en un 260%, més de 1,2 milions de persones es beneficiaran de la nova llei de Dependència a tot l’Estat, el Salari Mínim Interprofessional s’ha situat en 600 euros i estem treballant ja cap als 800, encara que jo igual que molts altres joves pensem que ja hauria d’estar en els 1000€, la taxa d’atur ha baixat i s’ha creat 3 milions de llocs de treball, i pel que fa a l’habitatge la Ministra Carme Chacón s’ha compromès amb els joves per donar ajuts al lloguer i a la compra.És que aquestes no són raons suficients per voler que continuïn les reformes al nostre país de la ma dels que fins ara ho ha fet possible, és a dir, els socialistes?

Quina conclusió per contra, en podem treure del comportament del PP? Molt senzill, la baralla, la crispació, les mentides, la utilització partidista del dolor, l’intent de dividir la societat espanyola en dos bàndols, els que estan amb ells i la resta del món, o el fum de les seves promeses que després es queden en res, la manca de compromís amb els problemes reals i/o la convicció de que si ells governen desapareixeran tots aquells temes relacionats amb els drets i les llibertats amb els que tant hem avançat.

Jo ho tinc claríssim.