La Importància d'Aquestes Eleccions

Com a jove i com a dona tinc moltes raons per anar a votar el proper dia 9 de març. Jo he estat estudiant, ara treballo, i amb molta sort, estalvi i esforç de la família, m’he pogut emancipar amb la meva parella. No ha estat gens fàcil, us ho ben asseguro. I ho he pogut fer durant aquesta legislatura, precisament quan governava l’esquerra democràtica i de progrés tant a Catalunya com a Espanya.

Jo el que sé, és el que veig al meu entorn, al barri, a la ciutat on visc des de sempre, el que comenta la gent de la meva generació, els meus amics i amigues, la família que moltes vegades ha hagut d’ajudar als altres, fins i tot als veïns amb dificultats.

Però també sé que durant aquests quatre anys s’han notat els ajuts, als joves amb l’habitatge i la feina, a les dones per poder conciliar la vida familiar i continuar amb la carrera professional o d’estudis i a la gent gran amb dependències. Res ha estat casual. Els governs de Montilla i el de Zapatero, d’esquerres, progressistes i moderats, malgrat les diferències, crec que raonables, han treballat conjuntament per millorar el país, perquè les persones puguin gaudir de majors quotes de benestar i per posar a la nostra societat cada cop més diversa i complexa en posicions més favorables envers altres societats modernes i avançades com la nostra.

En els últims anys Catalunya ha donat un gran salt qualitatiu i en part ha estat gràcies al compromís del President Zapatero, amb la seva aposta per l’Estatut i per millorar l’autogovern del poble català. Estic convençuda que enten perfectament les necessitats i demandes dels ciutadans de Catalunya que és i vol continuar essent motor d’economia i de progrés social i cultural dins l’encaix de l’Espanya Plural.

Crec sincerament i a més les dades ho confirmen, que el canvi social i el progrés s’ha notat prou per a tothom des d’aquest esperit d’igualtat, de llibertat i d’equitat amb el que s’ha treballat en el si dels diferents governs.

Em podria posar molts exemples, però només en destacaré uns quants. La despesa en Educació ha augmentat en un 12%, la despesa en Recerca ho ha fet en un 260%, més de 1,2 milions de persones es beneficiaran de la nova llei de Dependència a tot l’Estat, el Salari Mínim Interprofessional s’ha situat en 600 euros i estem treballant ja cap als 800, encara que jo igual que molts altres joves pensem que ja hauria d’estar en els 1000€, la taxa d’atur ha baixat i s’ha creat 3 milions de llocs de treball, i pel que fa a l’habitatge la Ministra Carme Chacón s’ha compromès amb els joves per donar ajuts al lloguer i a la compra.És que aquestes no són raons suficients per voler que continuïn les reformes al nostre país de la ma dels que fins ara ho ha fet possible, és a dir, els socialistes?

Quina conclusió per contra, en podem treure del comportament del PP? Molt senzill, la baralla, la crispació, les mentides, la utilització partidista del dolor, l’intent de dividir la societat espanyola en dos bàndols, els que estan amb ells i la resta del món, o el fum de les seves promeses que després es queden en res, la manca de compromís amb els problemes reals i/o la convicció de que si ells governen desapareixeran tots aquells temes relacionats amb els drets i les llibertats amb els que tant hem avançat.

Jo ho tinc claríssim.