Eluana va morir finalment ahir al centre mèdic d’Udine, a Itàlia. La polèmica que havia aixecat la decisió dels seus pares de deixar-la morir dignament després de 17 anys en coma irreversible i mantinguda en vida artificialment, aquesta mateixa polèmica, però encara continua. El govern, encapçalat pel seu primer ministre Silvio Berlusconi, un cop més ha cedit a les pressions del Vaticà per a donar un espectacle lamentable en nom d’allò que ells anomenen dignitat de viure.
Eluana Englaro feia 17 anys que es trobava en coma. Davant la decisió dels seus pares de deixar d’alimentar-la artificialment, en definitiva de deixar-la morir en pau després de 17 anys de sofriments, l’Església Catòlica i el Vaticà han reaccionat amb una ira descontrolada i desproporcionada. El cardenal mexicà Javier Lozano Barragán, President del Pontifici Consell per a Operacions Sanitàries, càrrec equivalent a un ministre de sanitat de la Santa Seu, ha qualificat la decisió paterna “d’abominable assassinat” encara que la decisió paterna ha estat recolzada per una sentència del Tribunal Suprem del país del passat novembre de 2008. L’Església però, ha anat encara més enllà en demanar accions urgents i contundents al propi govern italià. Eluana ha mort en el moment en que el Senat començava el debat sobre el projecte de llei elaborat justament per a “salvar-la”.
Les declaracions dels metges ahir mateix, quan deien que a la jove encara li podien quedar més de deu dies de vida, han aixecat la sospita de que tot fos una estratègia per a despistar el govern italià. De tota manera el debat de la eutanàsia continua obert i si analitzem les primeres reacciones del Vaticà el cas no està tancat ni de bon tros. El cardenal Lozano assenyalava ahir “Que Déu perdoni als responsables de la seva mort”. Membres del senat italià deien que es tracta d’un clar cas d’eutanàsia i que l’eutanàsia és un delicte a Itàlia. Fins i tot un cardenal començà a parlar ahir d’ “assassinat”. En declaracions d’avui Silvio Berlusconi ha acusat al cap de l’estat, Giorgio Napolitano, d’haver comès “un greu error” per haver refusat un decret urgent que hagués fet possible el manteniment de la jove amb vida. I pel que sembla, desgraciadament, la polèmica i les conseqüències polítiques no han fet més que començar.
Personalment, em sembla menyspreable que un govern d’un estat democràtic i que un estament religiós com és l’Església Catòlica Vaticana interfereixin en la decisió privada d’una família que pateix emparant-se en una suposada dignitat de viure. Quan comencem a barrejar poder religiós amb polític, creences i lleis divines religioses amb drets humans, no estem massa allunyats de tot allò que critiquem amb duresa d’alguns països musulmans. En aquest cas, un cop més, l’església catòlica més integrista interfereix en un cas privat mitjançant el poder que té sobre el govern de l’estat, de l’italià en aquest cas concret, fet vergonyós i intolerable. Nosaltres, que per desgràcia tenim el passat que tenim, hem de ser els primers en denunciar aquest tipus de maniobres. El Vaticà i els religiosos en general que prediquin a les seves esglésies i entre els seus fidels. I el govern democràtic que governi per als seus ciutadans, professin o no cap fe religiosa, sense entrar en debats teològics de cap mena.
Eluana Englaro feia 17 anys que es trobava en coma. Davant la decisió dels seus pares de deixar d’alimentar-la artificialment, en definitiva de deixar-la morir en pau després de 17 anys de sofriments, l’Església Catòlica i el Vaticà han reaccionat amb una ira descontrolada i desproporcionada. El cardenal mexicà Javier Lozano Barragán, President del Pontifici Consell per a Operacions Sanitàries, càrrec equivalent a un ministre de sanitat de la Santa Seu, ha qualificat la decisió paterna “d’abominable assassinat” encara que la decisió paterna ha estat recolzada per una sentència del Tribunal Suprem del país del passat novembre de 2008. L’Església però, ha anat encara més enllà en demanar accions urgents i contundents al propi govern italià. Eluana ha mort en el moment en que el Senat començava el debat sobre el projecte de llei elaborat justament per a “salvar-la”.
Les declaracions dels metges ahir mateix, quan deien que a la jove encara li podien quedar més de deu dies de vida, han aixecat la sospita de que tot fos una estratègia per a despistar el govern italià. De tota manera el debat de la eutanàsia continua obert i si analitzem les primeres reacciones del Vaticà el cas no està tancat ni de bon tros. El cardenal Lozano assenyalava ahir “Que Déu perdoni als responsables de la seva mort”. Membres del senat italià deien que es tracta d’un clar cas d’eutanàsia i que l’eutanàsia és un delicte a Itàlia. Fins i tot un cardenal començà a parlar ahir d’ “assassinat”. En declaracions d’avui Silvio Berlusconi ha acusat al cap de l’estat, Giorgio Napolitano, d’haver comès “un greu error” per haver refusat un decret urgent que hagués fet possible el manteniment de la jove amb vida. I pel que sembla, desgraciadament, la polèmica i les conseqüències polítiques no han fet més que començar.
Personalment, em sembla menyspreable que un govern d’un estat democràtic i que un estament religiós com és l’Església Catòlica Vaticana interfereixin en la decisió privada d’una família que pateix emparant-se en una suposada dignitat de viure. Quan comencem a barrejar poder religiós amb polític, creences i lleis divines religioses amb drets humans, no estem massa allunyats de tot allò que critiquem amb duresa d’alguns països musulmans. En aquest cas, un cop més, l’església catòlica més integrista interfereix en un cas privat mitjançant el poder que té sobre el govern de l’estat, de l’italià en aquest cas concret, fet vergonyós i intolerable. Nosaltres, que per desgràcia tenim el passat que tenim, hem de ser els primers en denunciar aquest tipus de maniobres. El Vaticà i els religiosos en general que prediquin a les seves esglésies i entre els seus fidels. I el govern democràtic que governi per als seus ciutadans, professin o no cap fe religiosa, sense entrar en debats teològics de cap mena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada