Acabem un any més, un altre dia 25 del mes de novembre amb la commemoració del dia Internacional de la No Violència envers les Dones. Un mes carregat d’actes, de simbolisme, de bones intencions i malauradament, de posar de relleu una realitat que ens continua avergonyint com a societat en un món global, amb desigualtats i patriarcal.
Escoltava a la TV una dada esfereïdora, la principal causa de mort en dones entre els 18 i els 44 anys al món es producte de la violència masclista. Es tracta doncs d’una situació insostenible, on cal més educació que mai a les escoles i a casa, on no podem permetre que els drets que amb tant d’esforç hem assolit no se’ns respectin, on calen mesures més contundents envers els maltractadors, on la justícia i els legisladors han de posar-hi a sobre amb un únic criteri, el de protegir al més feble i castigar durament a l’agressor.
La ministra d’Igualtat, Bibiana Aído, ens manifestava fa uns dies “la importancia de romper el silencio para acabar con la injusticia, del compromiso público, de tomar la palabra en nombre propio y en el de quienes no la tienen en la lucha contra la violencia de género”. I expressava la seva satisfacció per la resolució del Parlament Europeu que insta a l’Agència dels Drets Fonamentals a elaborar i fer publiques les dades comparatives sobre la violencia de gènere a tot l’àmbit de la UE. Segons Bibiana Aído, “con esta medida el Parlamento Europeo se ha sumado a la línea de trabajo que España potenciará durante su presidencia europea para extender a nuestros socios comunitarios las iniciativas conjuntas contra la violencia como son la creación del observatorio europeo sobre la violencia de género, la orden europea de protección y un teléfono único, un 016, a disposición de todas las mujeres que estén en el territorio de la Unión”.
Acabarem l’any 2009 amb noves campanyes de sensibilització, amb el lema “Davant el Maltractament, TOTES I TOTS A L’UNA”. I amb un missatge: “Ja No Tinc Por”, un missatge positiu que les dones responen en sentir que la societat en ple hi està al darrere per a protegir-les i recolzar-les. En definitiva es tracta d’una crida a la societat per a que actuï envers el maltractament, que denunciï, que s’impliqui en combatre una xacra que ens afecta a tots com a societat. Des del primer al tercer món.
Però siguem realistes. M’agradaria tenir confiança en un futur millor i en una igualtat real. Però la crua veritat és que queda moltíssim camí per recórrer i molts anys per endavant de lluita sense treva. I una conscienciació global entre estats, governants, societat religiosa, societat civil... entre tots els homes i totes les dones. Mentre els homes no prenguin coneixement real de que amb les desigualtats ells perden i no guanyen res no podrem tirar endavant per un món més just. Mentre hi hagi desigualtat en totes les seves formes social, religiosa, política haurem de lluitar per a garantir el respecte dels drets fonamentals.
Escoltava a la TV una dada esfereïdora, la principal causa de mort en dones entre els 18 i els 44 anys al món es producte de la violència masclista. Es tracta doncs d’una situació insostenible, on cal més educació que mai a les escoles i a casa, on no podem permetre que els drets que amb tant d’esforç hem assolit no se’ns respectin, on calen mesures més contundents envers els maltractadors, on la justícia i els legisladors han de posar-hi a sobre amb un únic criteri, el de protegir al més feble i castigar durament a l’agressor.
La ministra d’Igualtat, Bibiana Aído, ens manifestava fa uns dies “la importancia de romper el silencio para acabar con la injusticia, del compromiso público, de tomar la palabra en nombre propio y en el de quienes no la tienen en la lucha contra la violencia de género”. I expressava la seva satisfacció per la resolució del Parlament Europeu que insta a l’Agència dels Drets Fonamentals a elaborar i fer publiques les dades comparatives sobre la violencia de gènere a tot l’àmbit de la UE. Segons Bibiana Aído, “con esta medida el Parlamento Europeo se ha sumado a la línea de trabajo que España potenciará durante su presidencia europea para extender a nuestros socios comunitarios las iniciativas conjuntas contra la violencia como son la creación del observatorio europeo sobre la violencia de género, la orden europea de protección y un teléfono único, un 016, a disposición de todas las mujeres que estén en el territorio de la Unión”.
Acabarem l’any 2009 amb noves campanyes de sensibilització, amb el lema “Davant el Maltractament, TOTES I TOTS A L’UNA”. I amb un missatge: “Ja No Tinc Por”, un missatge positiu que les dones responen en sentir que la societat en ple hi està al darrere per a protegir-les i recolzar-les. En definitiva es tracta d’una crida a la societat per a que actuï envers el maltractament, que denunciï, que s’impliqui en combatre una xacra que ens afecta a tots com a societat. Des del primer al tercer món.
Però siguem realistes. M’agradaria tenir confiança en un futur millor i en una igualtat real. Però la crua veritat és que queda moltíssim camí per recórrer i molts anys per endavant de lluita sense treva. I una conscienciació global entre estats, governants, societat religiosa, societat civil... entre tots els homes i totes les dones. Mentre els homes no prenguin coneixement real de que amb les desigualtats ells perden i no guanyen res no podrem tirar endavant per un món més just. Mentre hi hagi desigualtat en totes les seves formes social, religiosa, política haurem de lluitar per a garantir el respecte dels drets fonamentals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada